CATALUNYA 2050

Sinopsi

Catalunya 2050 és un assaig soci-econòmic coral expressat en format de relat de ciència-ficció – o de política-ficció per a ser més precís – i que encara està per escriure (!?).

L’argument fa servir com a excusa la preparació d’una tesi doctoral per part d’un personatge un tant misteriós. L’acció es desenvolupa l’any 2050, en el que es produeix un fet insòlit: Catalunya es anomenada “Model de Referència Universal” per la “Federació Mundial”.
La tesi del nostre personatge explica, en clau històrica, els factors que han fet possible que Catalunya arribi a ser un model de referència mundial, essent la principal causa un moviment social liderat per un nombrós grup de gent intel·ligent i amb motivació fundat l’any 2010.

Rerafons

La idea és reunir gent motivada socialment, experts en matèries diverses i amb gran capacitat per a treballar en equip per tal de definir un model de societat sostenible per a Catalunya a uns 40 anys vista. Atesa l’estructura política del sistema democràtic parlamentari actual, és molt improbable que els partits polítics liderin una iniciativa a tan llarg termini. Tanmateix les accions polítiques necessàries per a arribar al model de societat sostenible desitjat seran els principals factors descrits en la tesi del inèdit assaig.
El propi desenvolupament del projecte hauria de ser, en sí mateix, un experiment sociològic sobre les possibilitats que ofereix internet per a coordinar un gran grup de treball interdisciplinari en el que podria arribar a participar una quantitat ingent de persones. Les eines per al desenvolupament de xarxes socials estan disponibles per a tothom de forma grauïta i suposen un canvi radical en forma d'enfocar el desenvolupament de les idees.

Per què novel·lar un assaig soci-econòmic?

Per tres motius gens trivials:

- Per tal d’alliberar la imaginació en busca d’una major creativitat en la recerca de noves solucions.
- Per a poder finançar el projecte amb les vendes del llibre.
- Per a poder donar a conèixer el model de societat proposat mitjançant aquest mateix llibre.

Procediment inicial

# 1 La idea bàsica inicial (IBI) de la tesi serà l'expressada a l’Annex 1.

# 2 El plantejament d’aquest projecte i la idea bàsica inicial (IBI) es fa arribar a persones amb capacitat per a desenvolupar el projecte.

# 3 Aquest document de plantejament es publica a internet (aquesta plana) per tal que qualsevol persona interessada pugui afegir-se al projecte o, fins i tot, integrar altre grup diferent per a la definició d’un model alternatiu.

Drets d’autor

Aquesta proposta inicial està protegida mitjançant una llicència de Reconeixement 2.5 Espanya de Creative Commons. A tots els efectes l’autoria d’aquesta proposta correspon a una persona amb inicials CGS i nascuda el 7 de novembre de 1958. Les inicials seguides per la data de naixement sense espais en blac ni separadors (CGS7111958) serviran per a fer hi referència en totes les possibles derivacions de la proposta inicial i en el propi llibre.
Si les vendes del llibre - o de qualsevol altre objecte susceptible de produir beneficis econòmics basant-se en el mateix plantejament – superessin les despeses de finançament del projecte, s’hauria de invertir el benefici excedent en l’aplicació de les polítiques proposades pel mateix llibre.

ANNEX I

Idea Bàsica Inicial (IBI)

En un termini de temps relativament curt - posem 20 anys - però molt llarg en termes de projecció política, serà molt fàcil desenvolupar la majoria de feines relacionades amb la gestió del coneixement, les arts i la cultura fent servir les eines de comunicació social que ofereix internet i sense necessitat d’estar situat en un àrea metropolitana.
Si es dóna per certa aquesta hipòtesi i/o es posen els mitjans per a que ho sigui, podem tendir cap a un model de societat més sostenible en el que ja no és tan necessari concentrar la majoria de centres de treball a les grans ciutats.
També és previsible que, dins d’un context econòmic globalitzat, l’economia industrial manufacturera local vagi perdent pes i que, per altra banda, la economia basada en el coneixement, les arts i la cultura vagi guanyant terreny, contrapesant així el sistema econòmic local.
Ens trobem doncs amb dos factors, un de conjuntura i altra d’evolució tecnològica, que propicien molt una redistribució territorial de tal forma que les empreses i els professionals dels sectors del culteixement – permeteu-me introduir aquí un neologisme – podrien migrar cap a les àrees menys poblades de Catalunya sense perdre competitivitat i guanyant qualitat de vida. Si es donessin les circumstàncies per tal d’afavorir que això succeís i que ho fes ràpidament, els beneficis per a la societat catalana serien considerables.
El fet de traslladar part de les forces econòmiques des de les àrees sobrepoblades a les àrees subpoblades, portaria associat el desplaçament de la força laboral corresponent amb l’incentiu d’una millor qualitat de vida. Aquest ressorgiment econòmic de les zones rurals propiciaria, a més, una migració secundària per tal d’abastar de serveis als nous residents. Amb això, la pressió demogràfica sobre les àrees metropolitanes, especialment la de Barcelona, es veuria reduïda i s’alleujaria la congestió sobre les infrastructures metropolitanes ara col·lapsades (carreteres, electricitat, aigua potable, transport públic, etc.). La inversió que s’hauria de destinar a ampliar les infrastructures metropolitanes seria més petita i l’excedent es podria redirigir a infrastructures distribuïdes per la resta del país aconseguint un equilibri territorial molt més sostenible.
Si arribéssim a la conclusió de que aquest possible escenari és beneficiós per a la societat catalana, s’haurien d’implementar les polítiques adients per tal d’afavorir la transició de la situació actual a la proposada amb la màxima diligència.
És evident que el nucli de la qüestió radica, en primera instància, en la capacitat de dotar totes les àrees rurals de Catalunya amb les infrastructures de telecomunicacions necessàries per tal de poder desenvolupar ràpidament l’economia del culteixement. Fet això, només calen polítiques correctes de incentivació per tal d’aconseguir el reequilibri territorial proposat i els beneficis socials previstos.

Comentaris

Arribar a un model de societat sostenible basant-se només en una mera proposta “tecno-urbanística” resulta certament utòpic. Tanmateix aquest és només un element generatriu de sinèrgies, una llavor inicial propiciadora d’un canvi social gràcies a una infrastructura física molt ben pensada i consensuada. Catalunya disposa de les condicions geoestratègiques i humanes per a liderar aquesta evolució cap a una societat ecològicament sostenible i culturalment desenvolupada.

Altres idees

A títol orientatiu es proposen algunes idees susceptibles de ser incloses en el model:

- Autosuficiència energètica.

Fóra molt convenient tendir cap a un model energètic local en el que s’aprofitin al màxim les energies alternatives amb l’objectiu final de generar autònomament tota l’energia d’ús domèstic i la màxima que sigui possible per a la resta d’aplicacions. Estem arribant al zenit del petroli - si és que no hem arribat ja - i és urgent canviar el model de consum energètic.

- Gestió de l’aigua.

El model hauria de preveure les infrastructures i mesures necessàries per l’aprofitament de les aigües pluvials i per la reutilització d’aigües grises.

- Transport.

Seria molt interessant potenciar al màxim l’ús de vehicles no contaminants. Es recomana especialment fer servir bicicletes amb pedalada asistida i vehicles elèctrics tant en transport privat com en públic. Per això, s’haurien d’adequar les carreteres i vies urbanes amb criteris de segregació en funció del gradient de velocitat. També cal potenciar les tecnologies de pila de combustible en el transport.

- Reparcelació rural.

En molts municipis, especialment en alta muntanya, resulta impossible edificar si no és restaurant un edifici preexistent (masia, paller, etc.). Per tal de fomentar la migració cap a àrees rurals caldria plantejar-se facilitar el possible fraccionament en dos (o més fragments si s’escau) de les finques rústiques, imposant certs condicionaments estètics i d’ús agropecuari i/o silvicultor.

- Cultiu d’autoconsum.

Amb bona part de la població residint en pobles i zonas rurals, seria molt assenyat i relativament fàcil de tornar al cultiu d’autoconsum. Disposar de verdures i fruites de l’hort de casa és, a més de molt saludable, un bon estalvi en el transport de mercaderies i en la pol·lució corresponent. Cal potenciar la permacultura.

- Vectorització de la producció científica (1) (i 2).

Conscients dels greus problemes que suposen la manca de sostenibilitat i l'exhauriment d'energies fóssils, tota la comunitat universiària i científica hauria de prioritzar els projectes relacionats amb aquests temes.

- Satèl·lit i fibra òptica.

Disposar d’un satèl·lit de comunicacions, ja sigui propi o d’ús compartit, per a garantir l’accés a internet i a la resta de mitjans de comunicació des de qualsevol punt de la complicada geografia catalana hauria de ser un objectiu estratègic bàsic junt al cablejat intensiu amb fibra óptica. Aquest tipus d’infrastructures son la base del desenvolupament al segle XXI - com les carreteres ho van ser al XX - i haurien de ser d’ús gratuït per tal de poder fer el salt al nou tipus d’economia d’una forma ràpida.

Recomanació

Es proposa treballar en dos grups específics. Un grup desenvoluparà la trama de la novel·la i l'altre es concentrarà en la suposada tesi doctoral. Com a suport inicial del projecte es pot anar pensant una hipotètica cronologia de referència. Vols col·laborar?

EPÍLEG

La idea queda doncs publicada en aquest blog i resta disponible per a qualsevol que la vulgui agafar.
Atès que "el sistema" no facilita que ni els nostres administradors ni el poder econòmic s'ocupin d'una iniciativa a tan llarg termini, haurà de ser la societat civil qui lideri la definició del nostre futur. Tenim les eines, el coneixement i - presuposo - el coratge.

- QUÍ COMENÇA?